Homilia del Sr. Cardenal Ricard M. Carlesen la missa amb motiudel Centenari de la Restauracióde l’Orde dels Franciscans Conventuals a EspanyaParròquia
de la Mare de Déu de Montserrat de Granollers (Els Frares). Pl.
Jacint Verdaguer, 7. Dia
25 d’abril de 2004, a les 12.30 h. Rvd. Ministre Provincial i Comunitat
dels Franciscans Conventuals, Excm. Sr. Alcalde de Granollers Benvolguts preveres, diaques, religiosos
i religioses, Benvolguts tots, fills i filles
de Déu: 1.
Centenari de la restauració Amb goig he vingut
avui a aquesta parròquia de la Mare de Déu de Montserrat per celebrar
el Centenari de la restauració de l’Orde a Espanya. Obrim avui
aquest Centenari, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat,
patrona de les diòcesis catalanes, festa que celebrem el proper dimarts,
però que avui nosaltres avancem aquí, donat que és la festa patronal
d’aquesta comunitat parroquial. Aquest centenari
es perllongarà fins al 6 de novembre de l’any 2005. L’Orde
fundat l’any 1210 per Sant Francesc d’Assís es divideix
actualment en tres branques: els FRAMENORS (ofm), els FRAMENORS CONVENTUALS
(ofm conv.) i els FRAMENORS CAPUTXINS (ofm cap.). Els Framenors
Conventuals mantingueren a Espanya durant un cert temps la duplicitat
de províncies amb els observants. Però l’any 1567, a instància
del rei Felip II, varen desaparèixer
de les nostres terres. L’any 1904
els Framenors Conventuals varen poder retornar i es constituirien una
única província d’Espanya, i obriren el primer convent i el noviciat
a Granollers. Per això és molt escaient que celebrem l’apertura
d’aquesta Centenari aquí, a Granollers. Per això, amb tota raó, podem celebrar
aquest Centenari sota el lema “Cent anys de pau i bé”. 2.
Fer comunitat cristiana entorn de Maria (primera lectura) Sou, doncs, una
comunitat religiosa, entorn de la qual es reuneix també una comunitat
parroquial: la de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua,
el gran sant franciscà, eminent per la seva ciència, però sobretot eminent
per la seva santedat. Baix la inspiració
de Sant Francesc d’Assís, esteu invitats a fer comunitat cristiana. Quins són els
pilars de tota comunitat catòlica?: la constància en la doctrina dels
Apòstols, la constància en la pregària, la constància en fer comunitat
oberta a tots, en especials als més necessitats, i una comunitat oberta
a Maria, la Mare del Senyor, model de deixeble, model de seguiment del
Crist. Ho hem llegit
en la primera lectura: “Tots ells -l’Església primitiva-
eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones
i amb Maria, la Mare de Jesús”. Constant i unànimes, això és, ser
perseverants i restar units. Perseverància
i unitat; fidelitat i comunió; presència en el món amb esperit de servei
a tots, sobretot als més pobres. Ho dic sovint:
i us ho deixo a vosaltres com un testimoniatge en començar el Centenari: - formació espiritual, - testimoniatge i evangelització, - acció social i de solidaritat
envers els més petits, pobres i oblidats i marginats de la societat. 3. Sed testigos del Amor en medio del mundo (segunda
lectura) San Francisco decía: “El Amor no es amado”. La segunda lectura es un bello texto del comienzo de
la carta a los Efesios, un texto para mí muy querido. ¿Qué nos enseña este texto? - Que venimos del amor de Dios: “Él nos eligió
en la persona de Cristo -antes de crear el mundo- para que fuésemos
consagrados e irreprochables ante él por el amor. - Que estamos llamados a vivir en el amor a Dios y
a los hermanos. Para llegar a “recapitular en Cristo todas las
cosas del cielo y de la tierra”. - Que estamos destinados a vivir para siempre en el
amor de Dios, en la participación -por gracia- del mismo Amor que es
Dios y que es vivido en el seno de la Santísima Trinidad: “Y así
nosotros, los que ya esperábamos en Cristo, seremos alabanza de su gloria”. 4. María, el último socorro (Evangelio) Hemos leído el Evangelio de la Visitación. Vamos a
comenzar pronto el mes de mayo, mes eminentemente mariano. Uno de estos
días he recordado un himno de laúdes que comienza así: "Gracias, Señor, por la aurora; gracias por el nuevo día; gracias por la eucaristía; gracias por Nuestra Señora”. Sí, gracias porque en ella tenemos -convertidos en
realización histórica- los anhelos y deseos que más cuestan alcanzar
en nuestra peregrinación hacia la casa del Padre, en nuestro perseverar
con la esperanza de llegar a la visión de Dios. Nosotros nos debatimos con frecuencia entre el deseo
y la esperanza de ser capaces de actitudes evangélicas y la insistente
y renovada experiencia de nuestras limitaciones. María encontró con sencillez el equilibrio entre la
comprensión clara de sus limitaciones de criatura y la capacidad infinita
de su Señor de realizar en ello lo mejor. “Porque ha mirado la
humillación de su esclava, el Poderoso ha hecho obras grandes por mí”. Por eso acostumbro a decir que María es la mejor síntesis
de la primera bienaventuranza, la pobreza de espíritu. Es la condición
interior de quien tiene muy clara una doble intuición: la de su propia
incapacidad y la de la omnipotencia del Padre para realizar en él su
obra de santificación. Por eso he escrito estos mismos días, ante el
mes de mayo, esta frase: “No me parece exagerado afirmar que cuando
Jesús proclamó la primera bienaventuranza desde la montaña cercana al
lago de Galilea, pasó por su imaginación la imagen de su madre, que
la había acogido con toda perfección”. Estando sumido en la desesperación, el gran poeta católico
francés Charles Peguy escribió a un amigo suyo esta frase que os dejo
como recuerdo de esta celebración de hoy. “Yo no podía pedir verdaderamente
“Hágase tu voluntad”. Entonces recé a María. Las oraciones
dirigidas a María son las oraciones “de reserva”... No hay
ninguna -¿entiendes?- en la que el más miserable pecador no pueda sentirse
verdaderamente salvado“. Y añade estas palabras con las que termino: “En
el mecanismo de la salvación, el Ave María es el último socorro. Con
él, no se puede estar perdido”. Sigamos la eucaristía y que el Señor, por intercesión
de la Virgen de Montserrat, bendiga a los Franciscanos Conventuales,
bendiga este Centenario que hoy abrimos y bendiga toda esta comunidad
y esta dinámica ciudad de Granollers, a todos sus hijos e hijas, a sus
autoridades y a todos sus ciudadanos y ciudadanas. Así sea. |