Homilia del Sr. Cardenal Ricard M. Carles

en la missa amb motiu

del Centenari de la Restauració

de l’Orde dels Franciscans Conventuals a Espanya

 

Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Granollers (Els Frares).

Pl. Jacint Verdaguer, 7.

 

Dia 25 d’abril de 2004, a les 12.30 h.

 

 

Rvd. Ministre Provincial i Comunitat dels Franciscans Conventuals,

Excm. Sr. Alcalde de Granollers

Benvolguts preveres, diaques, religiosos i religioses,

Benvolguts tots, fills i filles de Déu:

 

1. Centenari de la restauració

 

Amb goig he vingut avui a aquesta parròquia de la Mare de Déu de Montserrat per celebrar el Centenari de la restauració de l’Orde a Espanya. Obrim avui aquest Centenari, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, festa que celebrem el proper dimarts, però que avui nosaltres avancem aquí, donat que és la festa patronal d’aquesta comunitat parroquial.

Aquest centenari es perllongarà fins al 6 de novembre de l’any 2005.

L’Orde fundat l’any 1210 per Sant Francesc d’Assís es divideix actualment en tres branques: els FRAMENORS (ofm), els FRAMENORS CONVENTUALS (ofm conv.) i els FRAMENORS CAPUTXINS (ofm cap.).

Els Framenors Conventuals mantingueren a Espanya durant un cert temps la duplicitat de províncies amb els observants. Però l’any 1567, a instància del rei Felip II,  varen desaparèixer de les nostres terres.

L’any 1904 els Framenors Conventuals varen poder retornar i es constituirien una única província d’Espanya, i obriren el primer convent i el noviciat a Granollers. Per això és molt escaient que celebrem l’apertura d’aquesta Centenari aquí, a Granollers.

Per això, amb tota raó, podem celebrar aquest Centenari sota el lema “Cent anys de pau i bé”.

 

2. Fer comunitat cristiana entorn de Maria (primera lectura)

 

Sou, doncs, una comunitat religiosa, entorn de la qual es reuneix també una comunitat parroquial: la de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, el gran sant franciscà, eminent per la seva ciència, però sobretot eminent per la seva santedat.

Baix la inspiració de Sant Francesc d’Assís, esteu invitats a fer comunitat cristiana.

Quins són els pilars de tota comunitat catòlica?: la constància en la doctrina dels Apòstols, la constància en la pregària, la constància en fer comunitat oberta a tots, en especials als més necessitats, i una comunitat oberta a Maria, la Mare del Senyor, model de deixeble, model de seguiment del Crist.

Ho hem llegit en la primera lectura: “Tots ells -l’Església primitiva- eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones i amb Maria, la Mare de Jesús”.

Constant i unànimes, això és, ser perseverants i restar units.

Perseverància i unitat; fidelitat i comunió; presència en el món amb esperit de servei a tots, sobretot als més pobres.

Ho dic sovint: i us ho deixo a vosaltres com un testimoniatge en començar el Centenari:

- formació espiritual,

- testimoniatge i evangelització,

- acció social i de solidaritat envers els més petits, pobres i oblidats i marginats de la societat.

 

3. Sed testigos del Amor en medio del mundo (segunda lectura)

 

San Francisco decía: “El Amor no es amado”.

La segunda lectura es un bello texto del comienzo de la carta a los Efesios, un texto para mí muy querido.

¿Qué nos enseña este texto?

- Que venimos del amor de Dios: “Él nos eligió en la persona de Cristo -antes de crear el mundo- para que fuésemos consagrados e irreprochables ante él por el amor.

- Que estamos llamados a vivir en el amor a Dios y a los hermanos. Para llegar a “recapitular en Cristo todas las cosas del cielo y de la tierra”.

- Que estamos destinados a vivir para siempre en el amor de Dios, en la participación -por gracia- del mismo Amor que es Dios y que es vivido en el seno de la Santísima Trinidad: “Y así nosotros, los que ya esperábamos en Cristo, seremos alabanza de su gloria”.

 

4. María, el último socorro (Evangelio)

 

Hemos leído el Evangelio de la Visitación. Vamos a comenzar pronto el mes de mayo, mes eminentemente mariano. Uno de estos días he recordado un himno de laúdes que comienza así:

"Gracias, Señor, por la aurora;

gracias por el nuevo día;

gracias por la eucaristía;

gracias por Nuestra Señora”.

 

Sí, gracias porque en ella tenemos -convertidos en realización histórica- los anhelos y deseos que más cuestan alcanzar en nuestra peregrinación hacia la casa del Padre, en nuestro perseverar con la esperanza de llegar a la visión de Dios.

Nosotros nos debatimos con frecuencia entre el deseo y la esperanza de ser capaces de actitudes evangélicas y la insistente y renovada experiencia de nuestras limitaciones.

María encontró con sencillez el equilibrio entre la comprensión clara de sus limitaciones de criatura y la capacidad infinita de su Señor de realizar en ello lo mejor. “Porque ha mirado la humillación de su esclava, el Poderoso ha hecho obras grandes por mí”.

Por eso acostumbro a decir que María es la mejor síntesis de la primera bienaventuranza, la pobreza de espíritu. Es la condición interior de quien tiene muy clara una doble intuición: la de su propia incapacidad y la de la omnipotencia del Padre para realizar en él su obra de santificación. Por eso he escrito estos mismos días, ante el mes de mayo, esta frase: “No me parece exagerado afirmar que cuando Jesús proclamó la primera bienaventuranza desde la montaña cercana al lago de Galilea, pasó por su imaginación la imagen de su madre, que la había acogido con toda perfección”.

Estando sumido en la desesperación, el gran poeta católico francés Charles Peguy escribió a un amigo suyo esta frase que os dejo como recuerdo de esta celebración de hoy. “Yo no podía pedir verdaderamente “Hágase tu voluntad”. Entonces recé a María. Las oraciones dirigidas a María son las oraciones “de reserva”... No hay ninguna -¿entiendes?- en la que el más miserable pecador no pueda sentirse verdaderamente salvado“.

Y añade estas palabras con las que termino: “En el mecanismo de la salvación, el Ave María es el último socorro. Con él, no se puede estar perdido”.

Sigamos la eucaristía y que el Señor, por intercesión de la Virgen de Montserrat, bendiga a los Franciscanos Conventuales, bendiga este Centenario que hoy abrimos y bendiga toda esta comunidad y esta dinámica ciudad de Granollers, a todos sus hijos e hijas, a sus autoridades y a todos sus ciudadanos y ciudadanas. Así sea.