Pensaments del P. Kolbe

Perles de Sant Maximilià 05

Hem de vetllar molt sobre nosaltres mateixos. És veritat que tenim la clausura externa però per l’ànima ha de funcionar també la clausura interna. Si l’ànima no aconsegueix consolidar-se en el seu interior viurà tempestes i coneixerà els pensaments més diversos. Poc a poc anirà apartant-se de l’observança perfecta del vot de castedat. En aquesta qüestió s’ha de ser durs. De res serviran els superiors si cada un de nosaltres no s’ocupa d’observar el vot pel seu propi compte. Res podrà ajudar-lo a aquell que no tracti aquesta qüestió de manera seriosa. La lluita durarà fins a la mort.

Traduït per la jove Elisenda Almirall F.

Perles de Sant Maximilià 04

Ahir vam dir que, si la Immaculada ho desitja, farem alguna cosa més per Ella. Per això és de menester que les nostres ànimes siguin més pures, les ofrenes que donem a Déu més agradables i, com a resultat, més eficaces per a altres ànimes amb el fi que els que estan a La ciutat de la Immaculada tendeixin cada vegada més cap a la santedat. Tant debò que a la Setmana Santa siguin aprofitades totes les gràcies perquè, per l’amor del Senyor Jesús, paguem amb amor sacrificat i perquè no puguem viure sense sacrificis.

Traduït per la jove Elisenda Almirall F.

Perles de Sant Maximilià 03

Tots hem de ser molt vigilants perquè aconseguirem complir els vots basant-nos en les nostres pròpies forces. Necessitem la gràcia i amb la gràcia s’ha de col·laborar.

Podem rebre la gràcia de la vigilància de la Mediadora de totes les gràcies. Però encara que rebem la gràcia si la voluntat no la segueix no hi haurà resultats positius. (Traducció al català: Elisenda Almirall Fuster)

Perles de Sant Maximilià 02

Sabem per experiència què fan els nens petits. El seu primer crit, quan es troben en perill, és “mama” i quan ja es troben en braços de la seva mare miren amb serenitat el que els ha espantat. I això és natural, és una reacció espontània. En tots els perills hauríem de cridar apel·lant a la Immaculada i acostumem-nos a què aquesta reacció sigui natural. També és bo i necessari que, sense cap perill, recorreguem a la Immaculada, la saludem. Clar que s’ha de ser prudent, si en el treball ens alternem constantment un intercanvi incessant de salutacions, seria poc prudent.

Pensaments del P. Kolbe (17)

Cada criatura, i tot aquell que existeix fora del Creador, ve de Déu. Només Déu existeix per ell mateix. En cada moment tot existeix gràcies a Déu, fins i tot la humanitat de Jesús.

La Mare de Déu també és una criatura de Déu. Per aquesta raó Ella, per si mateixa no és res. Llavors, el que Ella és ho té de Déu. I, tanmateix, és Ella la criatura més perfecta i per això cada lloança dirigida a Ella és, per naturalesa, lloança a Déu mateix.