De la vida de Sant Maximilià Kolbe 3

Un dia abans de començar el noviciat, el 3 de setembre de 1910, Raimon - que havia convençut el seu germà Francesc- ja estava decidit a allistar-se a l'exèrcit. Anaven a comunicar la seva decisió al ministre provincial quan va sonar la campaneta del rebedor: Era Maria Dabrowka, que venia a visitar als seus fills. Amb ella es van dissipar tots els projectes. Al dia següent els dos van rebre el negre hàbit conventual. Acabat l'any de noviciat van professar la Regla de sant Francesc i les Constitucions de l'Orde de mans del provincial. Seguint una antiga tradició, Raimon va canviar el seu nom de pila pel de fra Maximilià, nom d'emperadors però també el d'un bisbe bavarès martiritzat durant les persecucions romanes. Tot un presagi. Mai més va tenir dubtes sobre la seva vocació... Escrivint sobre això a la seva mare fra Maximilià recordava: "La providència, en la seva infinita misericòrdia, per mitjà de la Immaculada, et va enviar a nosaltres en aquell crític moment. Ja han passat nou anys des d'aquell dia... i penso en allò amb temor i gratitud cap a la Immaculada. Què seria de nosaltres si no ens sostingués amb la seva mà?" (per fra Tomás Gálvez)