L'Església... va sortir més purificada

Tanmateix, l'Església, amb els papes al davant (Pius IX, Lleó XIII i Pius X), després del xoc inicial, va sortir més purificada i enfortida donant proves d'una gran vitalitat. Era un repte al qual s'havia de fer front amb valentia. Els creients no podien quedar al marge del procés històric. Així, van sorgir en aquest període una gran quantitat de formes de vida religiosa que concordava més amb els temps, a la vegada que es renovaven les antigues. També van aparèixer noves formes d'apostolat a través de les ensenyances, centres socials, associacions seglars i fins i tot en el camp de les comunicacions amb l'aparició de nombroses publicacions catòliques. Malgrat la precarietat de les circumstàncies s'estaven posant els ciments pel futur Concili Vaticà II, iniciador d'un nou concepte d'Església i d'un nou estar al món.