De la Vida de Sant Maximilià Kolbe (per fra Tomás Gálvez) (13)

Malgrat el panorama ombrívol circumdant no podia ser pessimista perquè ell, per sobre de tot, és testimoni d'un signe d'esperança: la presència amorosa i forta de Maria, mare de Jesucrist, de l'església i de tots els homes. Ella, per un misteriós designi de Déu, ha assumit en el nostre temps un protagonisme que no hauria d'escandalitzar ni sorprendre. Què pot haver d'estrany si, en el segle del materialisme, de la rebel·lia contra Déu i de la negació de la seva mateixa existència, ell ha volgut presentar-nos a Maria com a dona creient, nova Eva, model de total entrega i docilitat als plans de Déu? Tampoc ha de sorprendre'ns que en una època com la nostra, sotmesa a profundes transformacions no exemptes de grans sofriments, a on no tot ha estat progrés i l'home es veu sotmès amb excessiva freqüència a les més humiliants vexacions. Déu hagi volgut donar-nos el consol d'una Mare que sap compadir-se i mantenir-se ferma al peu de la creu dels seus fills.