De la vida de Sant Maximilà Kolbe 29

(Per fra Tomás Gálvez)

La revista havia d’autodefinir-se per ella mateixa. Aquesta fou la condició imposada pel Provincial abans d’aprovar la publicació. Però això no semblava ser una dificultat per aquest home de fe forta i d’una confiança sense límits en la Immaculada. Tanmateix, els sants també tenen les seves debilitats. Volent emular a Sant Francesc va decidir anar a demanar almoina per a pagar la primera edició, que va sortir sense portada per falta de mitjans. Però deixem que sigui ell qui ens expliqui el que va passar: “Vaig entrar a una papereria a demanar almoinar pel Reycerz però mort de vergonya vaig acabar per comprar-me el primer que se’m va acudir per tal de marxar-me d’allà. Segueixo endavant acusant-me de debilitat per haver estat incapaç de reprimir l’instint sentit de la humiliació. Vaig tornar a intentar-ho de nou i vaig entrar en un altre establiment. Una altra vegada em va vèncer la vergonya... Sense pronunciar ni tant sols una síl·laba aquesta vegada em vaig veure al carrer sense saber com”.

Traduït per la jove Elisenda Almirall F.