De la vida de Sant Maximilià Kolbe

De la vida de Sant Maximilà Kolbe 28

(Per fra Tomás Gálvez)

La idea de la revista es va anar materialitzant durant la tardor de 1921, a la tornada del Sanatori, encara que ja li rondava pel cap al pare Kolbe des que era estudiant a Roma. El primer número va sortir com a òrgan de comunicació per als membres de la M.I, però també com a mitja d’evangelització i de diàleg. La seva editorial deixava ben assentat que no es pretenia únicament enfortir i orientar la fe dels creients sió també: “comprometre’s a l’obra de la conversió dels no catòlics...El to de la revista – s’afegeix- serà amigable amb tothom, sense tenir en compte les diferències de fe o de nacionalitat. La seva nota característica serà l’amor, aquell amor que ens va ensenyar Crist”.

Traduït per la jove Elisenda Amirall F.

De la vida de Sant Maximilà Kolbe 27

(Per fra Tomás Gálvez)

“Es diria que el pare Maximilià Kolbe, fundant la M.I aquella nit del 16 d’octubre de 1917, quedava constituït d’aquesta manera per la Immaculada en el braç executor dels seus plans de salvació de Déu i la seva personificació”. El gener de 1922 sortia al carrer un grup de joves franciscans conventuals del seminari de Cracòvia amb el primer número del Rycerz Niepokalanej (El Cavaller de la Immaculada)sota el braç.

La gent es va sorprendre. No era normal trobar a un frare venent revistes pel carrer. En canvi, sí era freqüent veure a membres de diferents sectes religioses propagant les seves doctrines i, fins i tot, amb publicacions gratuïtes en una època on la inflació era galopant i resultava prohibitiu l’ús de la impremta si no estava ben recolzat per un bon capital.

Tradüit per la jove Elisenda Almirall F.

De la vida de Sant Maximilà Kolbe 26

(Per fra Tomás Gálvez)

Per començar, diguem que ell va morir sense haver tingut cap notícia sobre aquestes aparicions. El que va passar a Portugal es va divulgar per Europa sobretot després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, es donen algunes coincidències interessants: a Cova de Iria es va aparèixer la Verge a tres nens els dies 13 de cada mes, entre maig i octubre de 1917. L’última de les aparicions fou tres dies abans que fundessin a Roma la Milícia de la Immaculada. A Fàtima, la Verge havia manifestat la seva preocupació pel creixent allunyament de la fe a tot el món, principalment a Europa. Era la mateixa preocupació que va moure al pare Kolbe a l’acció. Dues coses demanava la Verge com a remei per a evitar el desastre: conversió i consagració de tot el món al seu Cor Immaculat. No era aquest l’objectiu de la M.I? Els seus estatuts senyalen com a fi principal: “procurar la conversió dels pecadors” per tots els mitjans legítims necessaris i mitjançant una “total i espontània entrega de sí mateixos a Maria Immaculada com a instrument en les seves mans”.

Traduït per la jove Elisenda Almirall F.

De la vida de Sant Maximilà Kolbe 24

(Per fra Tomás Gálvez)

No es pot expressar millor la relació entre el pare Kolbe i Maria: ella l’hi ha demanat la seva col·laboració i ell se l’ha donat sense reserves, en cos i ànima. En aquest mateix període, entre els seus propòsits pel futur, havia escrit: “Qui vulguis que siguis, qualsevol cosa que tinguis o puguis, tot el que fas (pensaments, paraules, accions) li pertany totalment a Ella. La meva vida (cada instant), la meva mort (on, com i quan sigui) i la meva eternitat li pertany totalment”. És impossible – diu Pau VI- dissociar el nom, l’activitat i la missió del beat Kolbe del de Maria Immaculada”. Efectivament: com separar dos voluntats que tendeixen a identificar-se i a fondre’s en una sola?

 

Traduït per la jove Elisenda Almirall F.