De la vida de Sant Maximilià Kolbe

De la vida de Sant Maximilà Kolbe 19

(Per fra Tomás Gálvez)

A mesura que s’anaven creant els diferents Cercles marians, els mateixos membres redactaven els seus propis estatuts democràticament. Els estatuts particulars estaven sotmesos a d’altres generals als qui el pare Kolbe va donar forma definitiva a principis de 1920 amb la col·laboració dels responsables de la M.I de Polònia, Itàlia i Romania. Quasi mai va estar més de tres anys en un mateix lloc. Tanmateix, per on passava deixava petjada. Ell plantava perquè d’altres reguessin amb la confiança que és el Senyor qui fa créixer la llavor. Mai va ser acaparador ni es va fer imprescindible; perquè sabia que no era ell sinó la Immaculada qui portava la iniciativa.

De la Vida de Sant Maximilià Kolbe (per fra Tomás Gálvez) (17)

Per últim, no hi ha res en la seva doctrina sobre Maria que no estigui present en la Mariologia tradicional o que no hagi estat confirmat plenament pel conegut capítol vuitè de la Lumen gentium. El pare Kolbe va ser eminentment pragmàtic i la seva originalitat està fonamentalment en haver sabut captar la importància pràctica del paper de Maria a la vida i missió de l'Església. El 29 de juliol del 1919 tornava el pare Kolbe a Polònia després de set anys a Roma. La guerra havia acabat i el seu país era, per fi, independent després de més d'un segle d'ocupació estrangera. Mentre Polònia es disposava a emprendre la tasca de reconstrucció nacional, el pare Maximilià, ordenat sacerdot el 28 d'abril, també es disposava a començar el seu treball en el convent de Sant Francesc de Cracòvia. Ningú apostava massa per aquell jove que tornava dèbil i malaltís. Algú va creure torbar-se davant d'un d'aquells frares teòrics, amb poques arpes, que només era capaç d'escriure algun que altre llibre. Però aviat van poder comprovar el fervor apostòlic del recent arribat.

De la Vida de Sant Maximilià Kolbe (per fra Tomás Gálvez) (16)

Per altra banda, és precisament la imitació de Jesucrist - tan franciscana- la que ens ha de portar a desterrar qualsevol temor "perquè - diu el pare Kolbe- mai podrem igualar l'amor que li va professar Jesús (a la seva mare); i la nostra santificació consisteix en imitar a Jesús". "Mirem a Jesús - diu també-, el nostre model més perfecte: Ell, que és Déu, la santedat mateixa, es dóna a la Immaculada sense cap reserva, es fa el seu fill, vol que ella el guiï al seu gust durant trenta anys. Tenim la necessitat d'un motiu més gran? Seguim l'exemple de Jesús!". Encara podríem preguntar-nos: Si Crist és el centre, quin sentit té una evangelització com la seva, totalment consagrada a donar a conèixer i fer estimar a Maria? A tot això, ell respon que "és necessari nodrir les ànimes amb la Immaculada per a què el més aviat possible es facin semblants a Ella i es transformin en Ella. Aleshores estimaran a Jesús amb el cor de la Immaculada".

De la Vida de Sant Maximilià Kolbe (per fra Tomás Gálvez)

No són pocs els prejudicis que existeixen avui en dia a l'hora d'anomenar a Maria. Es té por a fer ombra al seu Fill Jesucrist, l'únic Senyor, Salvador i Mediador entre els homes i Déu, centre de l'univers i Principi i Fi de totes les coses. Certament, la figura de Maria treta del seu context no té cap sentit però cal que ens preguntem si és aquest el cas del pare Kolbe, per al qual Maria apareixia sempre en total referència i dependència de Déu. Ella és l'esclava, serventa, filla, cosa i propietat de Déu; Esposa de l'Esperit Sant i Mare de Jesucrist; per això li semblaven infundats tants temors: " Que poc coneguda és encara en teoria la Immaculada; i menys en la pràctica! Quants prejudicis, incomprensions, dificultats s'agiten en les ments! Permeti la Immaculada il·luminar aquelles tenebres, dissipar aquelles boires fredes i revifar i inflamar sense cap límit l'amor a ella amb total llibertat, sense temors que restringeixin o enfredin els cors. Per què no es busqui al Rei (a Jesús) al costat del palau (Maria), sinó dins del palau, en els seus salons interiors".

De la Vida de Sant Maximilià Kolbe (per fra Tomás Gálvez) 15

L'origen de la medalla miraculosa es remunta a l'any 1830 i reprodueix el model que la Immaculada li va mostrar a la novícia sor Catalina Labouré a París, al mateix temps que prometia grans favors a qui la portessin. El pare Kolbe, convençut que es tractava d'una arma poderosa per a la conversió dels homes, la va adoptar com a insígnia i també com a "bales" de la Immaculada. Però també la recomanava pel seu contingut simbòlic: en ella apareixen els cors de Jesús i de Maria a sota d'una creu sobre la lletra M. Aquest detall ens convida a preguntar-nos sobre el lloc que va ocupar Crist a la seva vida, tenint en compte la singular importància que concedeix a Maria. De sobres és conegut el transparent crist-centrisme de Sant Francesc d'Assís i, en general, dels franciscans amb sintonia amb els plantejaments del Vaticà II. D'aquí li ve a l'Ordre una de les principals raons de la seva actualitat. Ara bé, des d'aquesta perspectiva, què podem dir del pare Kolbe?