Milícia de la Immaculada

La Milícia de la Immaculada (MI) va ser fundada per Sant Maximilià Kolbe (1894 - 1941), juntament amb altres companys, el 16 d'octubre de 1917 al Col·legi Internacional dels Franciscans Conventuals a Roma.

L'any 1917 va ser especialment decisiu per a Europa i pel món. La guerra iniciada el 1914 semblava no tenir final i els morts es comptaven per milions. A Rússia triomfava la revolució bolxevic i es va implantar el primer règim comunista de la història. Els maçons celebraven triomfalment el segon centenari de la seva fundació i els protestants el quart. Fra Maximilià tenia 23 anys, encara sacerdot, però li bullia la sang per dins davant de tanta provocació, especialment de la maçoneria que es manifestava arrogant sota mateix dels balcons del Papa. El seu esperit franciscà i apostòlic l'incitava a l'acció. De bon grat hagués anat a la Logia de Roma a evangelitzar al Gran Mestre d'Itàlia, com un nou Sant Francesc camí del Sultà d'Egipte. Però s'adonava que res podia fer ell sol. Era necessari organitzar-se - com ho feien els adversaris - per aconseguir resultats eficaços. Per això, quan a Itàlia ja s'estava gestant l'Acció Catòlica dels seglars, Maximilià Kolbe va idear i fundar la Milícia de la Immaculada.

La Milícia de la Immaculada no és una organització de tipus piadós de devoció, com algú pogués creure. La seva finalitat connecta directament amb les arrels del moviment franciscà, que va néixer el segle XIII com instrument de conversió i apostolat. El pare Kolbe ho sabia. Per això afirma que l'ordre dels Conventuals, de la mà de la Immaculada - que a Lourdes demanava conversió i penitència -, estava entrant a la segona etapa de la seva història.

Les finalitats de la MI queden ben reflectides als seus estatuts fundacionals: "Treballar per la conversió... i la santificació de tots sota la protecció de Maria Immaculada". Malgrat les expressions de tipus militar o cavalleresc, tan pròpies de l'època, no es tracta en absolut de fer la guerra als enemics de l'Església. Al contrari: el que es pretén combatre, per tots els medis legítims, és el mal que esclavitza i els fa infeliços. Per això, la MI pot considerar-se un moviment de renovació i alliberació integral de la persona i de la societat.

San Maximilià Kolbe va ser tota la seva vida un home respectuós i dialogant. Encara més, perquè creia en el poder persuasiu de l'amor que el cremava per dins, mai va tenir por de danyar a ningú quan, amb el màxim respecte, tractava de reconduir-lo a la fe. Els seus sentiments eren els mateixos que va tenir Jesús cap aquelles masses famolenques de Déu que el seguien com ovelles sense pastor. Com Francesc d'Assís volia ser instrument de pau i de reconciliació entre els homes del seu temps. Per aconseguir-ho estava disposat a donar la seva vida si era necessari. Havia descobert la més gran i sagnant de les misèries de l'home actual en aquella nafra d'incredulitat que és origen de totes les desgràcies. Per aquest motiu el programa de la Milícia no podia ser un altre que el de la conversió com a primer pas cap a una autèntica pacificació del món i la reconciliació entre els homes. La MI sintonitza així perfectament amb les exigències de la Nova Evangelització que ens demana l'Església.

Per a pertànyer a la MI es requereix: consagrar-se totalment a la Immaculada com instrument a les seves mans; portar la medalla de la Miraculosa - una cosa no essencial però sí signe visible del propi oferiment interior a la Verge- i inscriure's a alguna de les seus canòniques de la MI.

Integrant espiritualitat i missió, la MI desenvolupa els seus programes al voltant de quatre línies fonamentals: reconèixer la consagració a Déu a través de la Immaculada la prioritat de la vocació a la santedat (dimensió existencial); viure la consagració a l'Església, per estimar a l'Església des de dins, com membres vius reconeixent i professant sense ambigüitats la fe catòlica (dimensió eclesial); participant, des de l'esperit de la consagració mariana, en qualsevol dels apostolats de l'Església (dimensió missionera); donar testimoni de la consagració enmig del món estant al servei de tots, en clau de fraternitat, acollida i alegria (dimensió cultural).

A Espanya la realitat de la Milícia de la Immaculada és encara més humil. Contem amb una senzilla publicació (2000 exemplars) per a la consagració diària a la Immaculada i un grup consolidat de 23 persones a Palència, diversos grups a Madrid i grups naixents a València, Sevilla, Barcelona i Alcalà. Però la Milícia de la Immaculada està present en 46 nacions dels cinc continents, compta amb 545 seus canòniques, 27 centres nacionals i, aproximadament, 4 milions de persones inscrites. Uns 30 diaris porten el nom de "Cavaller de la Immaculada" (sent el seu iniciador el mateix Sant Maximilià). De gran relleu és la revista "Miles Immaculatae" dirigida a sacerdots i agents de pastoral. La MI compta també amb "Ràdio Kolbe" a Itàlia, amb "Ràdio Niepokalanów" i "Telewizja Niepokalanów" a Polònia i "Ràdio Inmaculada" a Paraguai. Dignes de ser mencionades són també les congregacions d'inspiració kolbiana: les "Germanes Franciscanes de la Milícia de la Immaculada", nascudes al Japó el 1949, avui presents també a Corea i Polònia; les "Missioneres de la Immaculada - Pare Kolbe", també fundades a Itàlia (Bolonya 1954), que ja han arribat a Argentina, Bolívia, Califòrnia, Luxemburg, Polònia i Brasil; i les "Educadores Missioneres- Pare Kolbe" fundades a Itàlia (Pergusa 1970). I, gràcies a la ressonància que va tenir al món la canonització del p. Kolbe (1982), en el seu nom se li ha dedicat ja més de 250 esglésies.